Futbol amb botons, un joc tradicional

Página

Els orígens del joc es remonten als anys quaranta, durant la postguerra. En aquells temps, hi havia poques joguines i els nois i noies de l’època es divertien amb joguines que ells mateixos confeccionàven. Ningú no sap ben bé com, ni per què, però a les escoles, sobretot a les dels Jesuïtes, alguns mestres van donar als alumnes botons, tot sugerint-los que hi juguessin durant el seu temps de lleure.

El joc del futbol botons ràpidament es va estendre a les altres escoles de Barcelona i més tard per tota Catalunya, on era una pràctica habitual, i molt sovint es veien nanos jugant a terra o damunt d’una taula amb porteries fetes de cartró o fusta.

Així van començar els “assalts” al cosidor de la mare i de l’àvia per agafar els botons de camisa per a fer-los servir com a pilota i els més grans com a jugadors de camp.

Ben aviat els botons futbolistes es van associar a noms de grans jugadors de l’època i d’aquesta manera tothom podia gaudir d’un equip amb fixatges com Basora, Kubala, Moreno, Manchón, Ramallets i Seguer, entre d’altres.

Els professors se n’adonaren que a més a mes de divertir-se, amb la pràctica del joc els alumnes desenvolupàven una major capacitat de concentració, a més de desenvolupar correctament la psicomotricitat fina. També els oferia una millor comprensió de l’espai i l’aprentatge del sentit tàctic. Com a molts jocs populars, el Futbol Botons també contribuïa a la seva educació.

Però a partir dels anys setanta, amb l’aparició del plàstic i d’un major poder adquisitiu de les famílies, els nens van començar a tenir accés a noves joguines, ben flamants, de moltes coloraines i els botons van anar desapareixent, esdevenint un “joc de pobres”.

Capsa de botons de l'àvia Carmen. Fotografia de Handmade Press.

Capsa de botons de l’àvia Carmen. Fotografia de Handmade Press.

Malgrat tot, es continuà jugant a les llars, on els pares que havien après a l’escola seguien jugant a Futbol Botons amb els seus fills, tot convertint, a estones, la taula del menjador en terreny de joc. El Futbol Botons quedà, doncs, relegat a l’àmbit domèstic. El cosidor de l’àvia va continuar essent el principal subministrador de botons-futbolistes, fins que als anys vuitanta les merceries començaren a veure que els nanos compràven botons per jugar i no per cosir. Per a un nen botonaire entrar en una merceria era com endinsar-se en palau ple de joguines i així es va mantenir fins a mitjan dels anys noranta, quan es creà la primera associació a casa nostra.

Arrel d’una tertúlia entre socis del Pipa Club a la Plaça Reial va tornar a aflorar el Futbol Botons i es van fer els primers camps ara ja pintats i amb porteries fabricades per a l’ocasió.

Aquest fet, junt amb la publicació d’un article sobre el Futbol Botons a El Periódico de Catalunya, dóna lloc a la creació de A.C.F.B i així comencen les primeres competicions.

Anuncios

Un comentario en “Futbol amb botons, un joc tradicional

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s