Estirat al llit, mirant al sostre amb els ulls oberts, em preparo per dormir pensant que demà he de jugar un campionat. M’agradaria guanyar-lo. És la Copa Federació que organitza la Federació de Futbol Botons de Catalunya. Els companys botonaires em diuen que aquest any puc fer-ho. El meu amic Manel (Campió de Lliga de Futbol Botons vàries edicions) m’envia un WhatsApp que diu: “Pressiona’t el que calgui, però guanya.” Quina pressió!
I estirat al llit, decideixo que no paga la pena concentrar-se tant ni obsesionar-se. Millor descansar per poder gaudir del joc, de la festa del futbol botons i jugar el millor que pugui. Intentaré fer passis impossibles, jugades màgiques, gols amb efecte i de córner directe, que són els que més m’agraden. Vull pasar-m’ho bé i potser així caurà la copa.
A matí faig el que més m’agrada. Plantar els botons damunt del terreny de joc i sacar. No cal explicar tota la competició ni els partits amb els meus rivals. Tots vam fer-ho el millor possible, tots vam jugar a futbol botons, el joc que ens ha acompanyat des de ben petits.
Finalment vaig guanyar i em vaig endur el preuat trofeu a casa. Com ho vaig aconseguir? Tenint molt clar que no hi ha rival petit, que “jugo contra mi mateix”, fent jugades noves, que es tracta d’un esport no professional i que sense esforç no hi ha recompensa.
Aquell dia vaig fer lliscar els botons pel tauler de futbol! Vaig defensar! Vaig atacar! I vaig xutar! I vaig marcar! També vaig fer un gol directe de córner per passar una eliminatòria.
Un tauler de fusta, unes porteries metàl.liques, 11 botons, un porter, deu jugadors de camp i un tirador, l’eina essencial del botonaire. Si la utilitzem bé podem fer maravelles amb uns cracks de merceria i donar-los vida durant el joc. Els meus cracks del dia van ser Stoichkov, Suárez , Hagi i Márquez. Perquè els botons tenen nom, i “personalitat”. Cadascun fa la seva tasca: uns defensen, altres fan passis i alguns privilegiats fan els gols.
És el mateix esperit que tenim a Button Maker BCN quan plantem els botons al Festival des Jeux de Cannes, a la Festa Infantil de l’Esport a Gràcia, al Festival DAU Barcelona, al Juguem a les Places del Districte de Gràcia o a l’Illa Diagonal per fer talllers o un Mundial. En competició o per diversió, compartim les ganes de jugar, la passió, gaudir plegats, compartir-ho amb els amics, reptar al pare o la mare a un match i despertar emocions. Perquè jugar ens fa un xic més feliços. Aquestes petites coses de la vida són les que fan més fàcil el dia a dia.
Per això seguiré participant i jugant. I seguiré muntant camps de botons allà on em demanin, al carrer, a les places, als Districtes, als festivals i trobades de joc. Jugar ens dona alegria i moltes emocions positives per compartir amb els amics. S’en diu il.lusió i es troba a anys llum de distància dels rebuts, les hipoteques i lloguers, la pesadesa de la feina i l’estrés dels estudis. Ningú ens obliga a jugar i aquí està la gràcia!
Ja pots cercar els teus cracks per a la pròxima trobada. A Gol!!!